Tot Raval

Tot Raval publica el Diagnòstic: infancia, adolescència i famílies al Raval
El treball comunitari necessari per millorar la situació de la infància i l’adolescència

La necessitat de destinar més recursos a la població infantil, la redistribució equitativa de l’alumnat nouvingut o la persistència de desigualtats socials al barri són algunes de les conclusions més rellevants del llibre Diagnòstic: infància, adolescència i famílies del Raval, impulsat per la Fundació Tot Raval. Tenint clar que no existeixen solucions màgiques, Tot Raval aposta pel treball conjunt de tots els agents, les administracions i, evidentment, els propis joves i les seves famílies.

El llibre és fruit del procés de recerca i treball participatiu dut a terme durant un any i mig. Pretén ser una eina de treball i d’incidència en l’àmbit de la infància, l’adolescència i les famílies del barri, tant per les administracions, com la xarxa de serveis i entitats i la ciutadania. El diagnòstic aporta una mirada global, completa, i les reflexions i propostes que s’han recollit durant el procés. Recull informació sobre el barri, les condicions socioeconòmiques, l’educació, la salut o el temps lliure relatives al col·lectiu objecte d’estudi, així com també les visions que els diferents agents del Raval tenen de la situació actual.

En el diagnòstic es constata una millora significativa del barri en els ordres social, urbanístic i cultural, però a la vegada l’existència d’importants dèficits socials que s’arrosseguen o que s’han generat de nou, els quals són més visibles al sud del Raval que al nord. D’altra banda, és remarcable la previsió de creixement de la població en els pròxims tres anys que pot fer passar de 50.000 a 80.000 habitants, amb una major proporció de població d’origen immigrant. Segons dades del 2005, el 48% és d’origen immigrant estranger: 11% Pakistan, 7% Filipines, 5% Marroc, 4% Equador i altres orígens en menor proporció. Cal tenir en compte que d’un total de 5.600 nens i nenes de 0 a 16 anys, la població de 0 a 2 anys és força superior a les altres edats, cosa que ha de fer pensar en previsions pels recursos destinats a la infància.

Quant als indicadors relatius a les desigualtats socials, les xifres ens mostren que més de la meitat dels habitants majors de 16 anys no té el graduat escolar o que pràcticament la meitat de la població realitza treballs no qualificats o en el sector de serveis i comerç, el doble de persones que a la ciutat. L’alt percentatge de pobresa està també relacionat amb les condicions de salut i les pràctiques de risc, tot i que els indicadors han millorat en els últims anys. També és important constatar que hi ha una part de la població d’origen immigrant estranger en situació irregular que té moltes més dificultats d’inclusió social i laboral, un aspecte que tots els participants al diagnòstic han assenyalat com a preocupant, al que cal trobar solucions. Aquesta situació pot derivar en alguns casos en dificultats en la conciliació laboral i familiar amb implicacions en l’atenció dels fills i filles o en la participació activa a les escoles i entitats.

En el camp de l’educació destaca la distribució desigual de l’alumnat entre els centres públics i concertats dels barri. L’escola pública concentra els casos de matrícula viva –que són les altes fora del periode establert de matriculació– i l’alumnat amb necessitats educatives especials i necessitats socioeconòmiques desafavorides. Aquesta situació, per tant, reclama una redistribució equitativa urgent del nou alumnat per tal d’assegurar la igualtat d’oportunitats. Hi ha un consens en considerar molt important l’èxit escolar per l’itinerari social i laboral dels nois i noies. Per això es fa imprescindible la complicitat dels alumnes, les famílies i el professorat. Des de les escoles s’expressa que els principals problemes amb els que es troben són conseqüència de les desigualtats socioeconòmiques i no de la multiculturalitat amb la que es conviu.

El llibre Diagnòstic: infància, adolescència i famílies al Raval també inclou l’enquesta realitzada a 306 alumnes del barri on queda reflexat que hi ha interessos i pràctiques diferents segons el sexe i l’etapa educativa. Les quatre principals activitats en el temps lliure són: mirar la televisió, estudiar o fer els deures, fer esport i jugar amb l’ordinador o la videoconsola. També és força habitual el joc al carrer i la realització d’activitats extraescolars, sobretot esportives. És important remarcar la col·laboració dels nois i noies en les tasques familiars: una quarta part diu que col·labora sempre i la meitat, que ho fa a vegades.

Per la seva banda, els serveis de titularitat pública com les escoles, els serveis socials o les biblioteques expressen demandes de millora de les instal·lacions, de recursos per complementar els serveis i per coordinar-los. En el cas de les entitats socials la principal dificultat que tenen és la gestió econòmica i el finançament. La professionalització del sector ha comportat més qualitat i a la vegada més costos. És per això que demanen subvencions i convenis plurianuals que permetin una certa estabilitat i la possibilitats de planificar a més llarg termini o ampliar els serveis. Les entitats es troben amb un augment de sol·licituds, però sovint per saturació no poden atendre a tothom i es prioritza la població amb més dificultats. Aquest fet no permet oferir recursos per a tota la població, que és un dels desitjos d’aquestes organitzacions. A part dels recursos existents, cal considerar els que són insuficients com els de la franja 0-3 anys, els espais públics per a tots els usos o les activitats de cap de setmana o estiu.

Val a dir que el barri compta amb nombrosos i diversos recursos, una amalgama que està descrita a l’apartat de mapa de recursos del llibre, amb 15 centres d’ensenyament, 16 serveis públics, 40 entitats del tercer sector, 12 òrgans de coordinació i diversos projectes comunitaris i de participació. El Pla Educatiu d’Entorn és un dels programes de col·laboració entre les administracions, els centres escolars, les organitzacions de pares i mares i els recursos de l’entorn, que ha comportat una entrada de diners per tirar endavant accions per alumnes, famílies i centres.

Si una cosa demanen els participants en el diagnòstic és la necessitat és de potenciar estratègies que fomentin la participació, com a element per a la millora de la cohesió social del barri i la corresponsabilitat vers aquest, amb accions d’informació, d’anàlisi, de propostes, de realització d’activitats i d’avaluació. Es tracta també d’implicar en les actuacions als diferents agents, és a dir, als nois i noies, a les famílies, a les escoles, a les entitats, als serveis socials, culturals i esportius, i a les administracions. És fa necessari mencionar el fet que un terç dels alumnes enquestats hagi expressat que els agradaria participar en activitats per fer propostes sobre com millorar el barri.

En aquesta línia, el llibre inclou també els resultats de les Jornades de Participació celebrades al maig del 2006. En elles una seixantena de persones (nois i noies, famílies, professionals i responsables d’organitzacions del barri i de les administracions) es van reunir per debatre i fer propostes col·lectivament sobre la millora de la situació dels infants, els adolescents i les famílies del Raval. D’aquesta manera s’ha volgut contribuïr a generar una dinàmica de debat i proposició, un element clau per fer possible la transformació i millora del barri basada sobretot en el treball en xarxa i comunitari. En aquests moments la Fundació Tot Raval està engegant accions comunitàries en base als resultats del diagnòstic.