Tot Raval

“Parlem de solidaritat quan hauríem de parlar de justícia”

El Banc del Temps del Raval és un servei que consisteix en intercanviar temps entre persones o grups per donar resposta a les seves necessitats o interessos, utilitzant l’hora com a unitat d’intercanvi. Ja fa quasi dos anys de la seva creació gràcies a la iniciativa de la Fundació Salut i Família, l’Ajuntament de Barcelona i el suport de dues entitats: l’Associació Sociocultural Ibn Batuta i la Fundació Tot Raval. El Banc s’adreça a totes les persones que viuen, treballen o estan vinculades d’alguna manera al barri del Raval amb l’objectiu de crear xarxes de suport comunitari que puguin facilitar la conciliació de la vida familiar amb la vida laboral i resoldre problemes de la vida diària relacionats, sobretot, amb l’atenció a les persones. Tot i així, també és un espai i alhora recurs, que permet fomentar la coneixença, la confiança i la solidaritat entre les persones del barri, mitjançant l’intercanvi de serveis.

Josep Ribera, a la dreta, en un seminari de la Fundació CIDOB

Comencem fent una mica d’història. Quan comença la seva activitat el CIDOB?

El CIDOB l’iniciem l’any 70 i el 73 legalitzem una associació com a centre d’informació i documentació sobre el Tercer Món. L’any 78, ja en el procés democràtic, fem tots els tràmits de cara a convertir-la en fundació. El gener del 79 s’escriptura a l’Ajuntament de Barcelona el que és avui la Fundació CIDOB.

Han variat molt els objectius en aquests 30 anys?

Els objectius segueixen sent els mateixos, el que canvia és el context. A començaments dels 80 la consciència gira al voltant de la reflexió sobre la globalització: ‘el Tercer Món no es desenvolupa perquè el Primer Món no deixa’. Per tant, és fonamental l’acció i la intervenció de consciència del Primer Món. Aquesta és la crisi forta de la cooperació al desenvolupament, és una ajuda del que ens sobra però nosaltres no canviem. I mentre no canviem continuen les estructures comercials, tecnològiques i d’inversions de cara a impedir que es desenvolupin més els països del Tercer Món i nosaltres també creixem molt més. Però clar, el creixement és molt diferent d’uns i altres. La filosofia del CIDOB neix als anys 70 després d’una experiència a Àfrica i Amèrica Llatina, de dir la intervenció nostra ha de ser al nostre país o la responsabilitat nostra és com el desenvolupament del nostre país és harmònic amb el desenvolupament del conjunt dels altres països. Fa quaranta anys que estem fent cooperació al desenvolupament i continuem en situacions similars o més greus. En certs aspectes es millora -en sanitat, en educació i valors...- però en d’altres, sobretot a nivell d’institucionalitat i d’autoestima d’aquests propis països deixa molt a desitjar perquè en el fons estan a mercè dels altres.

Com pot contribuir un ciutadà o ciutadana de l’anomenat ‘Primer Món’ en la millora de la situació de països en vies de desenvolupament?

Tenint una consciència global. No tenim prou coneixement, ni informació de com el que està passant en aquests països té connexió directa amb el que ens passa a nosaltres. No és que hi hagin bons i dolents, sinó que els que poden estar bé volen estar sempre més bé. Les propagandes electorals sempre ens diran que ens donaran més, i la resta no existeix. Mentre no tendim a uns nivells de vida que siguin més harmònics amb situacions de condicions de vida no dignes no hi haurà solució possible. I no hi ha prou voluntat política perquè no hi ha prou força democràtica en cada país per obligar els nostres governs a prendre partit.

Creus que hi pot ajudar que avui en dia visquem en societats on convivim amb gent d’altres països?

Sí, les nostres societats en pocs anys canviaran radicalment. La diversitat serà un fet i si això ho fem bé, d’una manera integradora i respectant cultures i fent intercanvis entre uns i altres construirem una societat on hi capiguem tots. La presència del que passa al Marroc, del que passa al Paquistà, del que passa a l’Equador, del que passa a Senegal, del que passa a Colòmbia farà que els interessos d’aquests països siguin els nostres. El procés a mig termini, si tenim calma i serenitat, ja està aquí. El camí està obert...

És possible combatre la lògica econòmica i fer primar criteris d’actuació més socials?

Aquesta lògica quan estigui controlada democràticament sí, però es que ara no ho està. Hi ha molt camp a recórrer de cara a poder establir governs globals que tinguin en compte el conjunt de les necessitats dels països. Parlem de solidaritat quan hauríem de parlar de justícia. La justícia és la equitat entre tots i la cohesió d’interessos, no val dir que perquè jo sóc generós et dono, no, és un dret. Parlem molt de solidaritat però parlem molt poc de justícia, perquè en el fons quan parles de justícia, has de parlar d’autoritat que pugui imposar i aquesta autoritat ens manca.

Per acabar donant un missatge que convidi a l’optimisme, on creus que resideix l’esperança dels països amb greus problemes de desenvolupament?

En la reacció autoestima de les persones en si mateixes i la confiança en els altres. En principi tots volem millorar i mentre ens respecten tots respectem els altres. El problema és quan frustres les seves aspiracions.