Tot Raval

Josep Aragonès, candidat a presidir l’Associació de Comerciants del Carrer Hospital
El carrer Hospital, un carrer obert al món

Josep Aragonès ens rep al número 12 del carrer Hospital on hi té la seva tenda d’il•luminació, un petit comerç d’ambientació tradicional d’aquells de tracte familiar i prestatges atapeïts de productes. El carrer s’ha transformat en els últims anys i l’afable Josep, un dependent d’aquells que coneix el nom dels seus clients, encapçala el grup impulsor d’un renovat projecte. El proper 28 de setembre se celebrarà l’Assemblea de l’Associació de Comerciants del carrer Hospital on s’escollirà la nova Junta. Comerciants i veïns estan convidats a assistir-hi per conèixer el programa de les candidatures. A l’entrevistat li sobren les idees, sembla que se li ha encès la bombeta.

Aragonès envoltat per alguns dels articles que ven a la seva tenda.

Quants anys fa que vas arribar al barri?
Fa 24 anys que estic al barri, vaig venir exactament l’any 80. El carrer ja no és el que era abans: vialment, la gent, l’ambient i el tipus de comerç són completament diferents. Si t’he de fer una comparació, potser m’agrada més ara que abans. Potser és més... no vull dir la paraula fòrum –l’entrevistat esbotza un mig somriure còmplice-, però estem tots més integrats, més units. Hi ha una diversitat molt maca. Abans era tot més seriós, unes altres vivències. Definitivament jo em quedo amb la situació actual. Et puc dir que en els últims cinc anys m’agrada més la meva feina. A vegades el que t’aporta la vida és inesperat, en el seu moment vaig agafar aquesta botiga i aquí estem.

Vint-i-quatre anys donen per molt. Quina valoració fas de les teves vivències com a comerciant?
A vegades ho parlem a casa amb la meva dona, ella em diu que hauria hagut d’escriure un llibre. De fet hauria de ser un llibre repartit en diferents fascicles perquè de vivències n’he viscut moltes i totes agradables. Molt poquetes, pràcticament cap, de desagradable. Pel que té un comerç és una sort, és molt important. Això vol dir que la gent t’aprecia i et té una confiança. És molt agradable.

En què han afectat els canvis soferts pel carrer als comerciants?
Els canvis han fet que certa part de la població no vulgui accedir a l’interior del carrer quan gaudim d’un carrer que sempre ha sigut i és comercial. No hem d’oblidar que en el seu temps era una de les entrades a Barcelona.

D’altra banda les grans superfícies estan posant en perill el comerç tradicional. Com afronta això el petit comerç?
Jo, a banda de ser un petit comerciant, sóc una persona que cuido molt al comprador. Ells ja saben que aquí el Josep els hi farà l’allargo de metre vint que no trobaran en una àrea comercial i els hi muntarà el llum. En una gran superfície podran trobar un llum diferent que els hi sortirà més barat però que els hi durarà dos dies. En canvi saben que jo els hi arreglaré a consciència el llum, com si me l’arreglés per mi. D’això se’n diu convivència.

Com neix la idea de crear un nou grup impulsor per reactivar el carrer Hospital?
En el seu moment, aviat farà un any, es van reunir membres de la Junta del carrer Sant Pau, de Desenvolupament comunitari i de la Fundació Tot Raval al Districte. Em van convidar a assistir a aquesta reunió degut a que aquí al carrer potser la bona voluntat del president i dels membres de la Junta actual no donaven l’abast amb tot el canvi que s’havia produït a l’entorn del carrer. I això em va animar. Un altre podria dir: “Aquest es desperta al cap de vint-i-quatre anys”, doncs bé, en alguna ocasió ja m’havien punxat per ser de la Junta però no m’havia creat una sensació perquè també estic embolicat amb les Colles de Sant Medir. A més, a part de la botiga, pinto i estic una mica a tot arreu, toco moltes tecles. Però bé, el que més m’agrada en aquesta vida és poder participar i donar alguna cosa a la gent que els hi generi il•lusió. Això té molt valor a la vida, que tu facis una cosa creient que hi ha un altre que se n’està aprofitant, divertint-se gaudint d’allò. I aquest va ser un dels motius que em va començar a ficar el cuc a dins. Després, sens dubte, hi ha un grup de persones que també són els que m’han fet veure que hi ha un suport i que podem fer algunes coses. Bonament farem tot el possible, com a mínim ho intentarem.

Quines persones conformen el seu projecte per revitalitzar el carrer Hospital?
La majoria són comerciants, l’ambient que hi havia abans al carrer on els botiguers més que comerciants eren veïns ha canviat. Hi ha molt comerciant que no es coneix perquè els temps han canviat. Ja sabem que el carrer Hospital és molt llarg i nosaltres el que no volem és dividir. Som una sèrie de comerciants, alguns ens coneixíem i d’altres no, però l’important és que tothom aporta idees i veus que tenen ganes que el projecte tiri endavant pel bé de tots.

Com s’articularà la nova Junta en el cas que sortiu escollits a l’Assemblea del proper 28 de setembre?
Nosaltres en el cas que sortim escollits presentarem un Junta amb un president, un vice-president, un tresorer i una secretària. I tenim, segons els estatuts, fins a vuit vocalies. D’aquestes hi hauran tres vocalies que representaran tres parts del carrer: des de Rambles fins a Junta de Comerç, des de Junta de Comerç fins a Mª Aurèlia Capmany i de Mª Aurèlia Capmany fins a la Plaça del Padró. Hem de comptar que serem l’Associació de Comerciants del carrer Hospital i adjacents. Això vol dir que hem de veure si podem estirar comerciants i veïns, sobretot veïns, del carrer Jerusalem, de l’Arc de Sant Bernardí i de la plaça del Padró o la plaça de Sant Agustí, per citar-ne uns quants. Independentment d’aquestes vocalies tenim un vocal de veïns, un dels paquistanesos i un dels hindús. Ens queden dos vocals lliures que també els omplirem. Sobretot serà una Junta on hi hagi molta convivència i molta varietat. D’aquesta manera ens podrem entendre tots.

Pel que diu sembla que un dels objectius prioritaris és poder conectar tots els comerciants del carrer. És això cert?
L’objectiu és poder barrejar-nos tots. Si organitzes un acte i convides a tothom, i sempre que no hi hagin costos –de nou se li escapa a l’entrevistat una rialleta maliciosa-, la gent et ve. I això pot ser un motiu perquè la gent es conegui. Precisament amb el començament de la nova Junta he conegut comerciants que no hi havia tingut mai tracte i fins i tot amb alguns que ni tan sols sabia que eren comerciants. Crec que podem arribar a un dia en el que tots ens arribem a conèixer més. Aquest és un objectiu a llarg termini que s’ha de treballar.

Quins són els altres objectius del seu programa?
En principi hi han uns objectius a curt, mig i llarg termini. A curt termini, per Nadal, volem fer la gran panera del carrer Hospital que és una novetat, és una cosa que no s’havia fet mai. Farem la loteria de Nadal, il•luminarem els carrers i si podem la plaça del Padró i la plaça de Sant Agustí. I si cal, farem alguna petita ajuda en algun carrer del costat. Després volem col•laborar també amb la Festa Major del Raval, per la verge del Carme, que això ja està bastant pastat. I si podem col•laborarem també per Sant Ponts, Sant Jordi i Santa Rita que són tres festivitats adients per al carrer. Més endavant hi han altres projectes pensats per tothom, pels veïns, per la gent que s’ha integrat. D’aquesta manera promocionarem i reactivarem el carrer i, per sobre de tot, promourem la convivència entre tots. Volem arribar algun dia a fer un comerç que es fa en altres barris, per què no fer-lo aquí?

Per acabar i fent un esforç de síntesi, quin és el lema del seu projecte?
El lema que portem a la nostra, entre cometes, campanya és El carrer Hospital, un carrer obert al món.