Josep Lamiel i Albert Rodríguez parlen del festival de jazz al carrer Sant Pau
"Val més poc i bo que no molt i sorollós”

L’Escola de Vol i Boixet acull la reunió entre Josep Lamiel, president de l’Associació de Comerciants del carrer Sant Pau, i Albert Rodríguez, gerent del Grup Ecologista del Nucli Antic de Barcelona (GENAB). Si una cosa tenen en comú aquests dos amics és l’interès per augmentar la qualitat de vida als carrers del Raval. Els dos han estat impulsors dels concerts de jazz a l’aire lliure del carrer Sant Pau en el marc del Festival de Jazz de Ciutat Vella. L’objectiu està clar: aplegar a veïns, comerciants, turistes i vianants amb la voluntat d’unir esforços per millorar el barri. Res millor que la música i el carrer per generar un punt d’encontre alegre i distès.

Lamiel i Rodriguez a la porta de l'Escola de Vol i Boixet.

Quina valoració fas dels concerts de jazz a l’aire lliure que durant el més de maig ha promogut l’Associació de comerciants del carrer Sant Pau?
J.L.: Els valoro positius perquè em va fascinar moltíssim el fet que hi hagués gent amb família. És la primera vegada que de sobte vaig veure gent que portaven nens i nenes de fins a 7 anys que estaven gaudint el concert i això em va agradar molt. I una de les coses que realment és el encant de barri és el fet que la gent surt al balcó a escoltar, aleshores s’obre el balcó, surt el veí, treu una cadira, s’agafa la cerveseta i escolta el que passa al carrer. El tipus de música que nosaltres estem fent servir en aquest festival de jazz és d’escoltar, és una qualitat d’escoltar tot i que els nens pel carrer sí que ballen, s’ho passaven molt bé. Això sí que ho valoro d’una manera molt positiva pel que fa a barri cosa que fa molt de temps que no es veia: es veu molt balcó tancat, es veu molt veí que està una miqueta en tensió i de sobte aquesta tensió desapareix i s’ajunta veí i comerciant per una vegada per millorar la imatge del carrer.

Quina ha estat l’acollida per part dels veïns?
J.L.: La vaig veure positiva i la dels comerciants molt positiva. Tots han dit que els hi ha agradat molt. La publicitat ha estat molt positiva ja que el carrer ha sortit anomenat en molts llocs tan a premsa, com a programa petit de butxaca d’aquest que es fa gratuït i es reparteix per locals i hotels. El fet que hi estem inclosos és un pas. I que surti el carrer Sant Pau per mi és més important que surti el nom d’un local perquè de forma privada els locals del districte, del carrer Sant Pau, ja tenen una fama, almenys de nit. Aleshores no necessiten més publicitat, tots ells ja tenen el seu propi pes: la Fonda Espanya té el pes per l’arquitectura, el Peninsular pel pati modernista i el Marsella ja és conegut per si mateix a molts llocs, l’Ambar també, el 68 també; el American Soda no necessita publicitat per la seva situació privilegiada al carrer Sant Pau amb Rambles. Això fa que la gent entri i que a la tarda hi hagi molt més vianant, que ens feia falta. Aquest és el comerç de tarda. El d’oci nocturn per si sol funciona perquè la comunicació és molt bona: Rambla, carrer Sant Pau, Rambla del Raval, Paral•lel... ho tenim molt bé, és un carrer de pas, és una porta. El que falta és que el comerç de tarda tingui aquesta vida que li falta.

Per què han estat els locals nocturns, els bars, els restaurants i els hotels els que s’han fet càrrec dels costos dels concerts?
J.L.: S’han fet servir aquests locals perquè treballen amb molt de turisme i a més el festival de jazz sempre s’ha fet de forma privada en locals. Per no trencar l’esquema, s’ha buscat que d’alguna manera els costos siguin aportats pels locals que de nit ja treballen. Així el comerciant no ha de fer tota la despesa, perquè clar, demanar-li els diners a una sabateria no té molt sentit. L’important és fer conèixer que existeix una sabateria, que existeix una farmàcia, que existeix una botiga de roba de nens, que existeix una joieria, s’ha de buscar una mica aquesta opció, que funcionin els comerços de tarda i crear l’equilibri amb els comerços nocturns que ja funcionen.
Un altre punt, els locals de nit tenim una opció que és molt important que és la de poder abocar d’alguna manera els nostres clients, que això és un problema per nosaltres, l’anomenat descivisme. Nosaltres tenim molts problemes en aquest aspecte, amb música i sense música. Perquè el problema és la quantitat de gent que es mou dins del nostre barri i en particular al carrer Sant Pau. Com que hi han hotels, l’hostal de joves, una església, els locals típics i clàssics de tota la vida, això genera una moviment de gent important. Aquesta gent surt, beu i es descontrola i els locals ho tenim una mica difícil per controlar tanta gent. Aleshores és molt bo la participació que hem tingut per part del GNAB, que això ha sigut un punt molt important de cara a nosaltres.

A.R.: Nosaltres el que trobem superpositiu, valoracions del nivell del festival a banda, és l’aspecte social que fomenta aquest tipus d’activitats. S’ha creat un molt bon horari, que és el de tarda, on la gent passeja i que relaxa l’ambient d’un barri. Nosaltres valorem molt això, creiem que li dona un grau de qualitat de vida als veïns que fins ara no tenien. I suavitza aquesta complicada relació que sempre existeix entre el comerç d’oci nocturn i el diürn i l’aspecte social dels veïns. Normalment aconseguir aquests equilibris és el que costa. Nosaltres creiem que això està fomentat en part pel món de l’hosteleria i la restauració nocturna però amb un bon interès per tal de paliar aquest conflicte que pot provenir per part seva. És un canvi molt positiu, és un canvi de xip, és un canvi de voler formar part d’un entorn i això sempre s’ha de valorar com un aspecte molt positiu. Per altra banda, el que també és molt important és veure que realment la gent veu l’activitat com bona. Tal i com diu el Josep –referint-se a un comentari anterior d’en Josep Lamiel– el veí que obre el balcó, treu la cadira i s’asseu i no obre el balcó, mira el que fan i torna a tancar. Per tant, creiem que és una bona eina de sociabilització del mateix entorn, i nosaltres com a grup ecologista evidentment valorem molt la part aquesta de la millora de l’entorn no només en el sentit que la gent es comporti bé sinó amb el valor afegit que té muntar una activitat que, a més a més, serveix perquè la gent es relaxi i passi una bona estona i es sociabilitzi molt millor, per nosaltres és un valor mediambiental també important. Al districte estem acostumats a muntar grans esdeveniments, grans farres que van de cara al turista o que van de cara a la resta de la ciutat sense pensar en els veïns. Jo crec que aquí és precisament a l’inrevés, pensant en els veïns mirar quina activitat podia organitzar-se. Crec que ha sigut un encert total el planificar aquest tipus de concerts, amb aquesta mesura, amb aquesta mida que el que fa és no incrementar una problemàtica que ja tenim al districte en general sinó que pacifica molt, que tranquil•litza i que dignifica el carrer Sant Pau i els seus voltants. Segur que la gent aquella estoneta si té algun problema, al sentir la música es desinhibeix i fa una mica de conducta més veïnal. Per aquesta part és on podem incidir en un canvi d’hàbits i comportaments que és una feina que hem d’anar fent dia a dia i que aquest tipus d’activitats ens ajuden a complementar però que no ens podem tancar només en aquestes activitats perquè són activitats puntuals.

El perfil del públic que ha assistit als concerts a l’aire lliure és més ampli que el que es reuneix en un local tancat?
A.R.: Jo per mi s’ha combinat molt bé la qualitat dels grups que han vingut amb la relació veïnal. Jo crec que això el jazz ho permet. Si ara mateix no estiguéssim parlant d’un festival de jazz, estiguéssim parlant d’un festival de rock , tindríem tota una complicació. Aquí ha estat l’èxit de triar una activitat adequada pel que es volia. Estic casi convençut que en el cas que hagués estat algun altre tipus de festival que no anés d’acord amb el barri no s’hauria fet. Jo crec que això és molt important, que l’Associació de Comerciants del Carrer Sant Pau tenen molt clar el que volen i com ho volen i això és primordial.

Ha respost a la crida públic procedent d’altres punts de la ciutat ?
A.R.: Es barrejava tot, gent del barri i gent que transitava per allà que es quedava embadalida amb la música que estava sonant i això és maco: que ningú es sentia exclòs del concert. Això demostra que no és una activitat puntual amb un públic concret, sinó que precisament dona joc a poder sociabilitzar tot un entorn.

J.L.: Exacte! –exclama en Josep en aprovació del que ha dit el seu company–. A més a més si s’hagués fet el festival de jazz dins els locals només haguessin gaudit les persones que van a dintre del local i hauríem exclòs la gent del carrer, el veí i l’altre tipus de comerç. D’aquesta manera s’han inclòs els dos i s’ha buscat un tipus de jazz que fos molt apetitós, que no fos estrident, que a més fos fàcil, fàcil d’entendre i que es pogués ballar també. I això ha sigut una proposta molt positiva.

De cara al futur creieu que s’està creant el caldo de cultiu perquè aquest tipus d’esdeveniments no siguin vistos de manera negativa pels veïns com una font de problemes?
J.L.: De cara al futur es vol seguir mantenint el mateix horari i la mateixa línia d’actuació, exactament igual. Sense variació a l’horari i sense variació a cap altre tipus d’espectacle. Una de les coses del carrer Sant Pau, com molt d’aquest barri, és que tothom es coneix. Llavors, durant molt de temps hem quedat com tancats, cadascú al seu lloc. Faltava una mica la comunicació i faltava una mica el viure experiències junts. I amb aquest projecte s’ha aconseguit i això és important. De la mateixa manera que el mateix veí veu que el comerç vol obtenir el mateix que els veïns volen. Perquè els comerciants també volen un carrer net, un carrer segur, volen tenir una imatge positiva i oblidar-nos de la mala premsa que durant molts anys gratuïtament l’estem tenint. Desgraciadament, es recorda més la premsa negativa que la premsa positiva i costa molt de netejar aquesta imatge. El veí ha vist que el comerciant està al mateix lloc, volen punts comuns i concrets: des de no tirar papers al terra, a no orinar a les parets, no cridar, o sigui, tot això també ho volem nosaltres perquè com a comerciants la nostra vida és més fàcil si la gent té un comportament cívic. La nostra vida és molt més complicada quan la gent té un comportament incívic, d’alguna manera hem de reconduir aquests valors que s’estan perdent: el dir Bon dia, petar la xerrada cinc minuts davant el forn, saber que han arribat els mitjons nous a la botiga de roba... Que abans aquestes coses sempre arribaven. Perquè hem de sortir a fora si ho tenim a dins? Hem de començar a aprendre els valors que tenim a dins i ens donarem conta que la resta de la ciutat vindrà a nosaltres perquè realment on està l’ànima és on estem nosaltres. Això és un principi que tinc molt clar. El centre és el lloc que reuneix totes aquestes qualitats però aquestes qualitats d’alguna manera s’han de reconduir, que estaven una mica disperses. I sembla que no, però amb bona música s’ha aconseguit i els mateixos veïns han valorat d’una manera positiva que té un cert nivell i que la idea és bona. Per tant, s’ha d’anar seguint sense perdre direcció.

Suposo que aquest tipus d’esdeveniments obren una nova via de comunicació amb els veïns?
J.L.: Sí, una via que estava tancada. Perquè el veí de Ciutat Vella de sobte només veu sorolls, cotxes, falta de comunicació, gent que ocupa la via pública, enfrontaments, falta de diàleg. D’alguna manera hem d’arribar a un acord per valorar tot aquest entorn que tenim i ser més positius i veient que estem fent servir unes eines per millorar el carrer ens donem compte que estem al mateix vaixell que això estava com una mica dispersat, eram com dos bàndols: veïns per una part, comerciants per l’altre. Del que es tracta és que hem d’estar junts, primer perquè molts comerciants també som veïns del carrer, o sigui, que no ens diferenciem tant.

De fet això són rols prefixats com pot ser el del mestre que només és mestre per als seus alumnes arraconant totes les altres característiques personals a banda de l’exercici de la seva professió. Pel que és comerciant suposo que el repte és comunicar-se des d’un punt de vista d’igualtat. Quines vies de comunicació teniu ara mateix comerciants i veïns?
J.L.: Hem fet servir precisament aquest esdeveniment per arribar a una comunicació i aquí és on ha entrat el GNAB, que d’alguna manera ens han ajudat a trencar aquest fredor perquè sembla que no però les quatre notes que hi havia darrera del programa els van agradar moltíssim. Aquelles notes de No embrutis, No facis pipí, Respecta el descans dels veïns i No beguis al carrer les van valorar molt. D’aquesta manera s’adonen que nosaltres també estem d’acord amb aquests temes. És que la nostra vida seria molt més agradable perquè a mi m’agradaria ser comerciant i no educador però d’alguna manera m’estic adonant que com a comerciant també he de ser educador dins el meu propi negoci. S’ha de buscar un equilibri, que la gent sigui conscient que Ciutat Vella o el carrer Sant Pau és un lloc on hi viu molta gent, que a més tots som molt diferents però que tenim molts punts en comú.

Quina part activa prenen els veïns en la preservació del barri a banda de criticar les conductes incíviques?
A.R.: Aquesta és una qüestió de conscienciació. Hem de ser conscients de quin és el valor que busquem i aquest tipus d’activitats de comunicació ens permet veure fins a quin grau el veí és conscient del que realment està passant i es pot arribar a implicar o no. Nosaltres captem en el temps que anem explicant als veïns el que estem fent que aquest neguit existeix. Per tant som optimistes a l’hora de veure que podem provocar canvis d’hàbit, canvis de conducta sempre i quan la gent s’impliqui en el sentit de fer-se les coses seves, si la gent es fa el carrer seu, el sent com a part de casa, és quan aconseguim els canvis. Per això considero molt importants aquest tipus d’activitats perquè són les que serveixen per fer entendre que el carrer és de tots i que passa per la conducta de tots. Si som conscients però no actuem amb una certa conseqüència, existirà el problema però ningú crearà cap solució. Nosaltres el que busquem és que siguin els propis veïns els que posin la solució, que no sempre la solució hagi de venir donada per l’Administració. Que és una mica l’herència que hem tingut, l’Administració que ens ho feia tot. Per la nostra manera de veure les coses creiem que és abusiu el pressupost de neteja comparat amb el pressupost de serveis socials. Per tant ens hem de replantejar aquests temes per tal d’equilibrar aquestes mancances. Per una banda ens queixem de que l’ajuntament no fa les coses o que les fa malament però per l’altre l’ajuntament s’ha de gastar tres vegades més en netejar els carrers que en assistir a les persones. És una incongruència per tant creiem que els veïns han de ser conscients de què estan provocant ells mateixos. Si volen millores tindran millores, els hi netejaran però no els hi cuidaran els nens. Han de valorar el que realment volen. Amb aquest tipus d’activitats es fomenta això si a més a més els veïns veuen que se’ls té en compte, que precisament el que busquem és que tant el veí, com el vianant tinguin una conducta curosa trenquem aquestes imatges estereotipades de “No sóc jo, sinó que és l’altre”, que és l’hàbit normal. El comerciant diu que és el veí, el veí diu que és el turista i el turista diu “jo passava per aquí...”. Aquesta actitud no ens portarà enlloc per tant s’ha de buscar aquesta complicitat entre veïns i comerciants i els turistes només “passen per aquí” però es fixen en el que la gent fa. Si tu vas de turista a un lloc i no veus un paper a terra no se t’acudirà ser el primer en tirar un paper. Però si tu vas de turista a un lloc i veus que són els mateixos veïns els que tiren els papers et relaxes penses “estic de vacances” i tires el paper. Això és el que s’ha de canviar.

El que queda clar d’aquesta xerrada és que el carrer és un element unificador de les diferents postures, és un element comú. De cara al futur, podem esperar que el carrer aculli altres activitats amb el tarannà del festival de jazz?
A.R.: Nosaltres el que valorem és que tot ha de tenir la seva mesura. Una cosa que fas quatre vegades pot funcionar. Si la fas cinquanta pots acabar provocant l’efecte contrari. Nosaltres tenim l’experiència del Parc de la Ciutadella on quatre tambors fan alegria i fan joia però quan arriba l’estiu i en tens dos-cents crees un conflicte. Nosaltres creiem que aquesta activitat és molt bona i s’ha de potenciar sempre i quan comporti el mateix format. Si no, ens equivocaríem volent-ho fer sis cop l’any, provocaríem totalment el contrari.

J.L.: I aquest –afegeix– és un dels punts que els comerciants tenim molt clar, val més poc i bo que no molt i sorollós.

FUNDACIÓ TOT RAVAL / Eduard Tabueña
Juny del 2004