Agenda

Probablement tots els i les artistes cerquen obstinadament el seu propi Kafiristan. Potser n'hi diuen d'una altra manera (destí, entelèquia, missió, utopia, paradís perdut...). Potser el creuen tan llunyà que gairebé esdevé antípoda. O potser el sospiten al racó més profund i íntim de la seva ànima, la qual cosa el fa igualment recòndit. Xesco Mercé ha treballat de forma recurrent aquest concepte de recerca inexplicable amb la pintura de gènere com a matèria primera i punt de partida.