Salut Comunitària

Què entenem per salut?

La salut no és un fi en sí mateix, sinó un mitjà per aconseguir tot allò important per a les persones i comunitats i pel seu desenvolupament personal, familiar, social, econòmic, cultural i comunitari. Si bé la salut no és la finalitat (encara que ho sigui per als professionals de la salut), és indispensable per a la realització d’altres activitats, plans personals, laborals, professionals, familiars, etc.

El manteniment i la millora de la salut de la comunitat va més enllà de l’atenció a les malalties. Si bé disposar d’un bon sistema sanitari de cobertura universal és molt important per assegurar una atenció i una equitat en la població (sobretot per aquelles persones i col·lectius més vulnerables), es considera que, en conjunt, l’atenció sanitària suposa només un 10% dels factors que incideixen en la salut.

Existeixen diferents factors que influeixen sobre la salut, des dels més propers a les persones (genètica, estils de vida i xarxes familiars i socials), altres factors intermedis com l’habitatge, l’educació, el treball, etc., fins als nivells més allunyats que es relacionen generalment amb polítiques nacionals o supranacionals.

Model de determinants de la salut (Whitehead i Dahlgren, 1991)

determinants_socials_de_la_salut_0.jpg

En relació directa amb els aspectes biològics de cada persona, influeixen els estils de vida. Quan parlem d’estils de vida fem referència a les decisions que les persones prenen respecte a la seva manera de viure, als seus hàbits, conductes i les habilitats personals que tinguin (alimentació, consum de drogues, alcohol, tabac, autoestima, gestió de l’estrès, etc.). Tot això, al seu torn, és influït per l’entorn familiar, social i comunitari.

Sobretot influeixen factors relacionats amb les condicions de vida i de treball, és a dir, amb la situació socioeconòmica de les persones o famílies, amb l’ocupació, l’habitatge, l’educació, la sanitat, la qualitat de l’aigua i del medi ambient, etc. Per últim, i englobant els aspectes anteriorment exposats, es troben les condicions polítiques, macroeconòmiques, culturals i mediambientals.

Les intervencions per mantenir o millorar la salut poden ser molt diverses, des de les grans línies polítiques que influeixen en importants determinants de la salut (polítiques d’ocupació, benestar, habitatge, educació, etc.) fins als nivells d’intervenció més locals, com són les accions a nivell del propi barri. Molts estudis mostren que les desigualtats socials en salut causen un excés de mortalitat i de morbilitat (freqüència d’una malaltia en la població) superior al de la majoria de factors de risc coneguts. Les desigualtats socials influeixen sobre la salut (desigualtats socials en salut), ja que generen diferències d’oportunitats i recursos lligats a la salut entre les persones de diferent classe social, gènere, origen cultural o territori (Borrell i Artazcoz, 2008). Això ocasiona que els col·lectius més afavorits presentin un estat de salut millor que la resta.

Cada persona, col·lectiu i comunitat, ha d’assolir el nivell més alt de benestar físic, mental/psíquic i social que permetin els factors socials en els que viu i han de ser capaços de transformar alguns dels factors que afecten la seva salut.

L’acció comunitària en salut permet incidir en aquesta transformació a través dels esforços col·lectius de la comunitat per incrementar el seu control sobre els determinants de la salut i, en conseqüència, per millorar-la (OMS, 1998). Així, l’acció comunitària a nivell local suposa la dinamització de les relacions socials de cooperació entre els membres d’un determinat espai de convivència (per exemple, el barri, les escales de veïns/es, centres o projectes educatius, sanitaris, esportius, etc.,) per tal de millorar el benestar quotidià de les persones. En aquest sentit, la participació comunitària és l’únic camí per superar les limitacions i desigualtats.